Fonologia
La fonologia és la branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llurs alteracions sistemàtiques.
La nostra llengua consta doncs com anteriorment ha explicat Mª Antònia, d’unes consonants dividides en dos grups i unes vocals.
En primer lloc trobam les consonants en les que pot acabar una paraula:
· P- [p] Ex: /jóp/: esclau
· T- [t] Ex: /küt/: cama
· X- [tx] Ex: /pütx/: telèfono
· F- [f] Ex: /góxof/: orella
· S-[s] Ex: /jávès/: peu
· R-[r] Ex: /jòvur/: ploma
· L-[l] Ex: /jótêl/: tortuga
· M-[m] Ex: /gílêm/: mosquito
· N-[n] Ex: /dún/: tomàtiga
En segon lloc trobam les consonants en les que no pot acabar una paraula per qüestions de pronunciació.
· B- [β] Ex: /βápep/: taronja
· V-[v] Ex: /jóvul/: penya-segat
· D- [ð] Ex: /núda/: boira
· J-[j] Ex: /rójep/: botó
· G- [ɣ] Ex: /ɣénux/: campana
· Z- [z] Ex: /zèmò/ llengua
Per una altra banda hem escollit les vocals següents (a, e, i, o, u).
-També cal destacar que hem seleccionat la “è “oberta, com la de sorprès, après, entès.
-Tampoc ens hem volgut oblidar de la “ò” oberta, com la de sinònim, eslògan, òrgan.
- L “ê” neutra, que és un fonema que es representa de la següent manera [ə]. Com a exemple podem destacar la següent paraula: lêxè: /lətxe/: pepa
- Per últim hem agafat la “ü” francesa que es representa de la següent manera: /y/ sü: /sy/ ferida.