Morfologia

Morfologia

Substantius

1.Es declinen. Sols hi ha una declinació.

2.Hi ha nombre (singular i plural) però no gènere.

3.Al diccionari les paraules apareixen fora flexió, sense cas, tan sols l’arrel.

Sg. Pl

Nom -un -ut

Ac -an -at

Gen. -unis -utis

Dat. -anen -aten

Abl -on -ot

Adjectius

1.Marcats al diccionari amb

el sufixe –en.

2.Es declinen segons el nom que acompanyen.

Verbs

1.Domés 3 temps: present (marcat amb se), passat (marcat amb sa) i futur (marcat amb su)

2.Per indicar l'aspecte, s'afegeix una partícula, ia (si és perfectiu, sinó no se li afegeix res)

3.No hi ha construccions passives ni impersonals.

4. El verb, darrere el sufixe temporal porta la desinència de persona, que coincideix amb forma amb els pronoms personals: mi, tu, mil (no distinció masc-fem), sona (nosaltres inclusiu: tu i jo), sonil (nosaltres exclusiu: ell i jo), vona, miles.

Un exemple, amb el verb sòjê (controlar)

	Present	Passat	Futur
Perfectiu	Sòjêsemi ia Sòjêsetu ia Sòjêsemil ia Sòjêsesona ia Sòjêsesonil ia Sòjêsevona ia Sòjêsemiles ia Jo he controlat	Sòjêsami ia Sòjêsatu ia Sòjêsamil ia Sòjêsasona ia Sòjêsasonil ia Sòjêsavona ia Sòjêsamiles ia Jo havia controlat	Sòjêsumi ia Sòjêsutu ia Sòjêsumil ia Sòjêsusona ia Sòjêsusonil ia Sòjêsuvona ia Sòjêsumiles ia Jo hauré controlat
Imperfectiu	Sòjêsemi Sòjêsetu Sòjêsemil Sòjêsesona Sòjêsesonil Sòjêsevona Sòjêsemiles Jo control	Sòjêsami Sòjêsatu Sòjêsamil Sòjêsasona Sòjêsasonil Sòjêsavona Sòjêsamiles Jo controlava	Sòjêsumi Sòjêsutu Sòjêsumil Sòjêsusona Sòjêsusonil Sòjêsuvona Sòjêsumiles Jo controlaré

5.Sols hi ha indicatiu i imperatiu. L’IMPERATIU té una sola forma: s’afegeix –ta a l’arrel del verb, sense concordar ni temps ni persona. Ex: sòjêta Controla!.

6. Participis.

6.1Acaben amb –en, com els adjectius

6.2 Són declinables

6.3 no tenen persona ni temps.

Ex: sòjêen Controlat

7. Infinitius

7.1 Acabats en –te

7.2 Són declinables.

7.3 No tenen persona ni temps.

Ex: sòjête Controlar

Determinants

1.No hi ha articles.

2.Els demés determinants coincideixen amb forma amb els pronoms.

3.Es declinen segons el substantiu que acompañen.

Pronoms

1.Personals: mi, tu, mil, sona, sonsil, vona, miles.

1.1Es decinen.

1.2No es respecta el nominatui amb -un; tanmateix, quan fan de SUBJ sempre van al final del verb, com si fossin la desinència.

Exemple:

Nom -mi jo

Ac mian a mi (CD)

Gen miunis de mi, o meu

Dat mianen a mi.

Abl mion amb mi, contra mi, per mi... etc, depèn de la preposió que dugui al davant.

2.Possessius: Sorgeixen dels pronoms personals declinats en genitiu: miunis (meu), tuunis (teu), milunis, sonunis, sonsilunis, vonunis, milesunis.

3.Demostratius: Per indicar proximitat o llunyania. Dues paraules, les mateixes que els adverbis aquí (dògu), i allà (sès), tal com indica el dicconari. Es declinen.

4.Numerals: Sistema decimal.

1 an

2 di

3 tri

4 fur

5 pent

6 ses

7 ept

8 mar

9 nun

10 ken

11 ken an

12 ken di

13 ken tri..

20 di ken

21 di ken an

25 di ken pent

30 tri ken

40 fur ken

50 pent ken

60 ses ken

70 ept ken

80 mar ken

90 nun ken

100 sat

200 di sat

300 tri sat

1000 mil

etc

Exemple: 143 sat fur ken tri, 725 ept sat di ken pent...

Adverbis

1.Indeclinables

2.Marcats al diccionari amb -on

Postposicions

Es mantenen les preposicions que inclou el diccionari, malgrat es col·locaran al darrera (postposicions). Sols s’usarán per a la formació de circustancials (mai de directes, ni complements del nom, car es tracta d’una llengua declinada), i n’indicarán el tipus.

Ex: A casa: Beju ziru(post)

Darrera el poble: vuxus xü (post)

Conjuncions

Venen donades pel diccionari.

Sintaxi

1. Tipus de llengua: SOV, permet varietat d’estructura perquè és una lengua declinada.

2. Ordre preferent de la frase: S OD OI CC V.

2.1Ordre de Circunstancials: temps, quantitat, mode, lloc.

3. Complements del nom: es col·loquen abans del nucli, és a dir, Genitiu+nom, subordinada adjectiva+nom, adjectiu+nom, etc.

4. Sintaxi dels casos:

Nominatiu: subjecte i atribut.

Acusatiu: complement directe.

Genitiu: complement del nom.

Datiu: complement indirecte.

Ablatiu: complement circunstancial.

5. Sintaxi de les subordinades

5.1 Adjectives: no s’utilitzarà relatiu. Per substituir això utilitzarem un participi que es declinarà. La seva terminació serà igual que la d’un adjectiu per tant –en.

5.2 Substantives: l’infinituy es crearà amb la terminació de –te i serà declinable segons la funció que dugui a terme.

5.3 Adverbials: com que obviarem qualsevol partícula que introdueixi la subordinada, el verb en aquest cas tendrà la terminació del ablatiu –on afegida a l’arrel.

(Les postposicions i les conjuncions en determinaran el tipus d’adverbial)

Cal dir que la partícula postpositiva anirà entre l’antecedent i el verb subordinat.

5.4 Ordre de la oració subordinada: l’estructura de la subordinada (en qualsevol tipus) serà la mateixa proposada per a l’oració, per tant, el verb marcarà el final.

6. Preguntes, tant indirectes com directes.

A les preguntes, es segurià el mateix ordre d'oració que l'explicat abans de les enunciatives. L'única marca serà l'entonació i els símbols interrogatius.

Hola a tots,

Aquí pos a la vostra disposició un enllaç del diccionari que hem creat.

https://sites.google.com/site/diccionarikotekofunis/home

Per fer-lo hem seleccionat unes consonants i unes vocals.

Les consonants les hem dividides en dos grups, aquelles en les que pot acabar una paraula (p, t, x, f, s, r, l, m, n) i unes altres en les que no pot acabar per qüestions de pronunciació (b, v, d, j, g, k, z).

Les vocals seleccionades són (a, e, i, o , u, è (e oberta com la de "tè") ò (o oberta com la de "com"), ê (e neutre com la de "res") i ü (la u francesa).

Pel que fa a l'estructura sil·làbica, hem utilitzat la combinació de

• consonant- vocal,
• consonant -vocal- consonant
• consonant- vocal-consonant-vocal.

Llavors, les nostres paraules poden esser només d'una o dues síl·labes.

Finalment, si mirau el diccionari veureu com la nostra llengua disposa d'una terminació en -en pels adjectius i en -on pels adverbis.