Morfologia
Substantius
1.Es declinen. Sols hi ha una declinació.
2.Hi ha nombre (singular i plural) però no gènere.
3.Al diccionari les paraules apareixen fora flexió, sense cas, tan sols l’arrel.
Sg. Pl
Nom -un -ut
Ac -an -at
Gen. -unis -utis
Dat. -anen -aten
Abl -on -ot
Adjectius
1.Marcats al diccionari amb
el sufixe –en.
2.Es declinen segons el nom que acompanyen.
Verbs
1.Domés 3 temps: present (marcat amb se), passat (marcat amb sa) i futur (marcat amb su)
2.Per indicar l'aspecte, s'afegeix una partícula, ia (si és perfectiu, sinó no se li afegeix res)
3.No hi ha construccions passives ni impersonals.
4. El verb, darrere el sufixe temporal porta la desinència de persona, que coincideix amb forma amb els pronoms personals: mi, tu, mil (no distinció masc-fem), sona (nosaltres inclusiu: tu i jo), sonil (nosaltres exclusiu: ell i jo), vona, miles.
Un exemple, amb el verb sòjê (controlar)
Present | Passat | Futur | |
Perfectiu | Sòjêsemi ia Sòjêsetu ia Sòjêsemil ia Sòjêsesona ia Sòjêsesonil ia Sòjêsevona ia Sòjêsemiles ia Jo he controlat | Sòjêsami ia Sòjêsatu ia Sòjêsamil ia Sòjêsasona ia Sòjêsasonil ia Sòjêsavona ia Sòjêsamiles ia Jo havia controlat | Sòjêsumi ia Sòjêsutu ia Sòjêsumil ia Sòjêsusona ia Sòjêsusonil ia Sòjêsuvona ia Sòjêsumiles ia Jo hauré controlat |
Imperfectiu | Sòjêsemi Sòjêsetu Sòjêsemil Sòjêsesona Sòjêsesonil Sòjêsevona Sòjêsemiles Jo control | Sòjêsami Sòjêsatu Sòjêsamil Sòjêsasona Sòjêsasonil Sòjêsavona Sòjêsamiles Jo controlava | Sòjêsumi Sòjêsutu Sòjêsumil Sòjêsusona Sòjêsusonil Sòjêsuvona Sòjêsumiles Jo controlaré |
5.Sols hi ha indicatiu i imperatiu. L’IMPERATIU té una sola forma: s’afegeix –ta a l’arrel del verb, sense concordar ni temps ni persona. Ex: sòjêta Controla!.
6. Participis.
6.1Acaben amb –en, com els adjectius
6.2 Són declinables
6.3 no tenen persona ni temps.
Ex: sòjêen Controlat
7. Infinitius
7.1 Acabats en –te
7.2 Són declinables.
7.3 No tenen persona ni temps.
Ex: sòjête Controlar
Determinants
1.No hi ha articles.
2.Els demés determinants coincideixen amb forma amb els pronoms.
3.Es declinen segons el substantiu que acompañen.
Pronoms
1.Personals: mi, tu, mil, sona, sonsil, vona, miles.
1.1Es decinen.
1.2No es respecta el nominatui amb -un; tanmateix, quan fan de SUBJ sempre van al final del verb, com si fossin la desinència.
Exemple:
Nom -mi jo
Ac mian a mi (CD)
Gen miunis de mi, o meu
Dat mianen a mi.
Abl mion amb mi, contra mi, per mi... etc, depèn de la preposió que dugui al davant.
2.Possessius: Sorgeixen dels pronoms personals declinats en genitiu: miunis (meu), tuunis (teu), milunis, sonunis, sonsilunis, vonunis, milesunis.
3.Demostratius: Per indicar proximitat o llunyania. Dues paraules, les mateixes que els adverbis aquí (dògu), i allà (sès), tal com indica el dicconari. Es declinen.
4.Numerals: Sistema decimal.
1 an
2 di
3 tri
4 fur
5 pent
6 ses
7 ept
8 mar
9 nun
10 ken
11 ken an
12 ken di
13 ken tri..
20 di ken
21 di ken an
25 di ken pent
30 tri ken
40 fur ken
50 pent ken
60 ses ken
70 ept ken
80 mar ken
90 nun ken
100 sat
200 di sat
300 tri sat
1000 mil
etc
Exemple: 143 sat fur ken tri, 725 ept sat di ken pent...
Adverbis
1.Indeclinables
2.Marcats al diccionari amb -on
Postposicions
Es mantenen les preposicions que inclou el diccionari, malgrat es col·locaran al darrera (postposicions). Sols s’usarán per a la formació de circustancials (mai de directes, ni complements del nom, car es tracta d’una llengua declinada), i n’indicarán el tipus.
Ex: A casa: Beju ziru(post)
Darrera el poble: vuxus xü (post)
Conjuncions
Venen donades pel diccionari.