Història


El kòte kòfunis (parlar de serps) va néixer a les Columbretes per la necessitat d'una petita població indígena a relacionar-se amb un petit grups de parlants llatins ,se suposa que la llengua va aparèixer sobre l’any 218 a.C. quan els exèrcits romans atacaren Empúries .Al segle XIX es va construir a la illa un far , deixant a la llum escrits amb aquesta llengua. En la actualitat aquest grup té la intenció de donar a conèixer aquesta llengua i que no caigui en l’oblit.

dimecres, 18 de gener del 2012

Morfologia

Morfologia
Substantius
1.Es declinen. Sols hi ha una declinació.
2.Hi ha nombre (singular i plural) però no gènere.
3.Al diccionari les paraules apareixen fora flexió, sense cas, tan sols l’arrel.
Sg. Pl
Nom -un -ut
Ac -an -at
Gen. -unis -utis
Dat. -anen -aten
Abl -on -ot
Adjectius
1.Marcats al diccionari amb
el sufixe –en.
2.Es declinen segons el nom que acompanyen.
Verbs
1.Domés 3 temps: present (marcat amb se), passat (marcat amb sa) i futur (marcat amb su)
2.Per indicar l'aspecte, s'afegeix una partícula, ia (si és perfectiu, sinó no se li afegeix res)
3.No hi ha construccions passives ni impersonals.
4. El verb, darrere el sufixe temporal porta la desinència de persona, que coincideix amb forma amb els pronoms personals: mi, tu, mil (no distinció masc-fem), sona (nosaltres inclusiu: tu i jo), sonil (nosaltres exclusiu: ell i jo), vona, miles.
Un exemple, amb el verb sòjê (controlar)
Present
Passat
Futur
Perfectiu
Sòjêsemi ia
Sòjêsetu ia
Sòjêsemil ia
Sòjêsesona ia
Sòjêsesonil ia
Sòjêsevona ia
Sòjêsemiles ia
Jo he controlat
Sòjêsami ia
Sòjêsatu ia
Sòjêsamil ia
Sòjêsasona ia
Sòjêsasonil ia
Sòjêsavona ia
Sòjêsamiles ia
Jo havia controlat
Sòjêsumi ia
Sòjêsutu ia
Sòjêsumil ia
Sòjêsusona ia
Sòjêsusonil ia
Sòjêsuvona ia
Sòjêsumiles ia
Jo hauré controlat
Imperfectiu
Sòjêsemi
Sòjêsetu
Sòjêsemil
Sòjêsesona
Sòjêsesonil
Sòjêsevona
Sòjêsemiles
Jo control
Sòjêsami
Sòjêsatu
Sòjêsamil
Sòjêsasona
Sòjêsasonil
Sòjêsavona
Sòjêsamiles
Jo controlava
Sòjêsumi
Sòjêsutu
Sòjêsumil
Sòjêsusona
Sòjêsusonil
Sòjêsuvona
Sòjêsumiles
Jo controlaré
5.Sols hi ha indicatiu i imperatiu. L’IMPERATIU té una sola forma: s’afegeix –ta a l’arrel del verb, sense concordar ni temps ni persona. Ex: sòjêta Controla!.
6. Participis.
6.1Acaben amb –en, com els adjectius
6.2 Són declinables
6.3 no tenen persona ni temps.
Ex: sòjêen Controlat
7. Infinitius
7.1 Acabats en –te
7.2 Són declinables.
7.3 No tenen persona ni temps.
Ex: sòjête Controlar
Determinants
1.No hi ha articles.
2.Els demés determinants coincideixen amb forma amb els pronoms.
3.Es declinen segons el substantiu que acompañen.
Pronoms
1.Personals: mi, tu, mil, sona, sonsil, vona, miles.
1.1Es decinen.
1.2No es respecta el nominatui amb -un; tanmateix, quan fan de SUBJ sempre van al final del verb, com si fossin la desinència.
Exemple:
Nom -mi jo
Ac mian a mi (CD)
Gen miunis de mi, o meu
Dat mianen a mi.
Abl mion amb mi, contra mi, per mi... etc, depèn de la preposió que dugui al davant.
2.Possessius: Sorgeixen dels pronoms personals declinats en genitiu: miunis (meu), tuunis (teu), milunis, sonunis, sonsilunis, vonunis, milesunis.
3.Demostratius: Per indicar proximitat o llunyania. Dues paraules, les mateixes que els adverbis aquí (dògu), i allà (sès), tal com indica el dicconari. Es declinen.
4.Numerals: Sistema decimal.
1 an
2 di
3 tri
4 fur
5 pent
6 ses
7 ept
8 mar
9 nun
10 ken
11 ken an
12 ken di
13 ken tri..
20 di ken
21 di ken an
25 di ken pent
30 tri ken
40 fur ken
50 pent ken
60 ses ken
70 ept ken
80 mar ken
90 nun ken
100 sat
200 di sat
300 tri sat
1000 mil
etc
Exemple: 143 sat fur ken tri, 725 ept sat di ken pent...
Adverbis
1.Indeclinables
2.Marcats al diccionari amb -on
Postposicions
Es mantenen les preposicions que inclou el diccionari, malgrat es col·locaran al darrera (postposicions). Sols s’usarán per a la formació de circustancials (mai de directes, ni complements del nom, car es tracta d’una llengua declinada), i n’indicarán el tipus.
Ex: A casa: Beju ziru(post)
Darrera el poble: vuxus (post)
Conjuncions
Venen donades pel diccionari.