Fonologia

La fonologia és la branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llurs alteracions sistemàtiques.

La nostra llengua consta doncs com anteriorment ha explicat Mª Antònia, d’unes consonants dividides en dos grups i unes vocals.

En primer lloc trobam les consonants en les que pot acabar una paraula:

· P- [p] Ex: /jóp/: esclau

· T- [t] Ex: /küt/: cama

· X- [tx] Ex: /pütx/: telèfono

· F- [f] Ex: /góxof/: orella

· S-[s] Ex: /jávès/: peu

· R-[r] Ex: /jòvur/: ploma

· L-[l] Ex: /jótêl/: tortuga

· M-[m] Ex: /gílêm/: mosquito

· N-[n] Ex: /dún/: tomàtiga

En segon lloc trobam les consonants en les que no pot acabar una paraula per qüestions de pronunciació.

· B- [β] Ex: /βápep/: taronja

· V-[v] Ex: /jóvul/: penya-segat

· D- [ð] Ex: /núda/: boira

· J-[j] Ex: /rójep/: botó

· G- [ɣ] Ex: /ɣénux/: campana

· Z- [z] Ex: /zèmò/ llengua

Per una altra banda hem escollit les vocals següents (a, e, i, o, u).

-També cal destacar que hem seleccionat la “è “oberta, com la de sorprès, après, entès.

-Tampoc ens hem volgut oblidar de la “ò” oberta, com la de sinònim, eslògan, òrgan.

- L “ê” neutra, que és un fonema que es representa de la següent manera [ə]. Com a exemple podem destacar la següent paraula: lêxè: /lətxe/: pepa

- Per últim hem agafat la “ü” francesa que es representa de la següent manera: /y/ sü: /sy/ ferida.

També cal esmentar que en la nostra llengua la primer síl·laba sempre serà tònica.

Hem traduït els nou primers versicles del gènesi ,aquests composen la Torrede Babel .


Aquí tenim el text en castellà:


En aquel tiempo todo elmundo hablaba el mismo idioma. Cuando salieron de la región oriental, encontraronuna llanura en la región de Sinar, y allí se quedaron a vivir. Un día se dijeron unos aotros: “Vamos a hacer ladrillos y a cocerlos en el fuego.” Así, usaronladrillos en lugar de piedras, y asfalto natural en lugar de mezcla. Después dijeron: “Venid,vamos a construir una ciudad y una torre que llegue hasta el cielo. De este modo nos haremosfamosos y no tendremos que dispersarnos por toda la tierra.”

Pero el Señor bajó a ver laciudad y la torre que los hombres estaban construyendo, y pensó: “Ellos son un solopueblo y hablan un solo idioma; por eso han comenzado este trabajo, y ahora pornada del mundo van a dejar de hacerlo. Es mejor que bajemos a confundir su idioma, paraque no se entiendan entre sí.”
Así fue como elSeñor los dispersó por toda la tierra, y ellos dejaron de construir laciudad. En aquel lugar el Señor confundió el idioma de todos loshabitantes de la tierra, y de allí los dispersó por todo el mundo. Por eso laciudad se llamó Babel.

Aquí la traducció a KotèKòfunis:

Tusitutan fabean jükeon mèzeon bèxu kòtesamiles.Tusitut mèlafon vü, an tojean vaonbèxu tujapsamiles, duder dòguan bèxu kurunsemil.Tü, tusitut vurèat jòmateanrükesamil, duder dògat gadêon bèxu xòfsamil.Vurèan jèrê dèfunan zòzèonsêmèsamiles, duder davènan xovexenan jèrê bènoman.Tü mênüsamiles:“Risata,fuzuxan duder vexüron jison risaenun fòlèan lênota.Zòzèon lüxiun bovalsusonaduder gilon ruon vuziton papòfsusona. Zòtè, Ròfünum milesat sèson lapeonvü ruon vuziton nòmsamil ia, duder fuzuxunis züveman jesêsamiles ia.
Sutomondugüte ziru fuzuxan duder fòlèan tüsiton lênosamiles ia kòsami duder dotòsamilia “Milesun vuxusun nêvêlsemiles duder fabean tèvòn anan kotèsemiles ia; rütünanpòmiles ia zòzèon duder dèton gilon luvèsumiles”.

Zox fuzuxunBabelunis diléan jodèsemil folêt Ròfümun vubêan zòzèon nunis nuzitunis fabeonbèxu nòmsamil duder Ròfümun magêan vòdufon zòzèon ruon vuziton nòmsamil.

Implicacions

La implicació és la relacióque s'estableix entre tipus que tenen tendència a donar-se junts. Lesimplicacions que hem trobat al Kotè Kòfunis són les següents:

· Si en un idioma, el verb segueix el subjecte i l'objecte com a ordre general, la llengua gairebé sempre té un sistema de casos.

· En un idioma on hi ha un terme diferent per a“cama” ( com a oposició a"peu"), llavors també hi ha d'haver un terme per a "braç" (com a oposició a"mà").

· En les llengües amb postposicions el genitiu precedeix el subjecte.

· Si l'ordre bàsic és SOV i el genitiu segueix el subj, aleshores l'adjectiu també segueix el nom.

· Totes les paraules tendran sufixes, mai prefixes.

· Tots el verbs que indiquin direcció aniran amb la postposició ZIRU (a, cap a).

Morfologia

Morfologia

Substantius

1.Es declinen. Sols hi ha una declinació.

2.Hi ha nombre (singular i plural) però no gènere.

3.Al diccionari les paraules apareixen fora flexió, sense cas, tan sols l’arrel.

Sg. Pl

Nom -un -ut

Ac -an -at

Gen. -unis -utis

Dat. -anen -aten

Abl -on -ot

Adjectius

1.Marcats al diccionari amb

el sufixe –en.

2.Es declinen segons el nom que acompanyen.

Verbs

1.Domés 3 temps: present (marcat amb se), passat (marcat amb sa) i futur (marcat amb su)

2.Per indicar l'aspecte, s'afegeix una partícula, ia (si és perfectiu, sinó no se li afegeix res)

3.No hi ha construccions passives ni impersonals.

4. El verb, darrere el sufixe temporal porta la desinència de persona, que coincideix amb forma amb els pronoms personals: mi, tu, mil (no distinció masc-fem), sona (nosaltres inclusiu: tu i jo), sonil (nosaltres exclusiu: ell i jo), vona, miles.

Un exemple, amb el verb sòjê (controlar)

	Present	Passat	Futur
Perfectiu	Sòjêsemi ia Sòjêsetu ia Sòjêsemil ia Sòjêsesona ia Sòjêsesonil ia Sòjêsevona ia Sòjêsemiles ia Jo he controlat	Sòjêsami ia Sòjêsatu ia Sòjêsamil ia Sòjêsasona ia Sòjêsasonil ia Sòjêsavona ia Sòjêsamiles ia Jo havia controlat	Sòjêsumi ia Sòjêsutu ia Sòjêsumil ia Sòjêsusona ia Sòjêsusonil ia Sòjêsuvona ia Sòjêsumiles ia Jo hauré controlat
Imperfectiu	Sòjêsemi Sòjêsetu Sòjêsemil Sòjêsesona Sòjêsesonil Sòjêsevona Sòjêsemiles Jo control	Sòjêsami Sòjêsatu Sòjêsamil Sòjêsasona Sòjêsasonil Sòjêsavona Sòjêsamiles Jo controlava	Sòjêsumi Sòjêsutu Sòjêsumil Sòjêsusona Sòjêsusonil Sòjêsuvona Sòjêsumiles Jo controlaré

5.Sols hi ha indicatiu i imperatiu. L’IMPERATIU té una sola forma: s’afegeix –ta a l’arrel del verb, sense concordar ni temps ni persona. Ex: sòjêta Controla!.

6. Participis.

6.1Acaben amb –en, com els adjectius

6.2 Són declinables

6.3 no tenen persona ni temps.

Ex: sòjêen Controlat

7. Infinitius

7.1 Acabats en –te

7.2 Són declinables.

7.3 No tenen persona ni temps.

Ex: sòjête Controlar

Determinants

1.No hi ha articles.

2.Els demés determinants coincideixen amb forma amb els pronoms.

3.Es declinen segons el substantiu que acompañen.

Pronoms

1.Personals: mi, tu, mil, sona, sonsil, vona, miles.

1.1Es decinen.

1.2No es respecta el nominatui amb -un; tanmateix, quan fan de SUBJ sempre van al final del verb, com si fossin la desinència.

Exemple:

Nom -mi jo

Ac mian a mi (CD)

Gen miunis de mi, o meu

Dat mianen a mi.

Abl mion amb mi, contra mi, per mi... etc, depèn de la preposió que dugui al davant.

2.Possessius: Sorgeixen dels pronoms personals declinats en genitiu: miunis (meu), tuunis (teu), milunis, sonunis, sonsilunis, vonunis, milesunis.

3.Demostratius: Per indicar proximitat o llunyania. Dues paraules, les mateixes que els adverbis aquí (dògu), i allà (sès), tal com indica el dicconari. Es declinen.

4.Numerals: Sistema decimal.

1 an

2 di

3 tri

4 fur

5 pent

6 ses

7 ept

8 mar

9 nun

10 ken

11 ken an

12 ken di

13 ken tri..

20 di ken

21 di ken an

25 di ken pent

30 tri ken

40 fur ken

50 pent ken

60 ses ken

70 ept ken

80 mar ken

90 nun ken

100 sat

200 di sat

300 tri sat

1000 mil

etc

Exemple: 143 sat fur ken tri, 725 ept sat di ken pent...

Adverbis

1.Indeclinables

2.Marcats al diccionari amb -on

Postposicions

Es mantenen les preposicions que inclou el diccionari, malgrat es col·locaran al darrera (postposicions). Sols s’usarán per a la formació de circustancials (mai de directes, ni complements del nom, car es tracta d’una llengua declinada), i n’indicarán el tipus.

Ex: A casa: Beju ziru(post)

Darrera el poble: vuxus xü (post)

Conjuncions

Venen donades pel diccionari.

Sintaxi

1. Tipus de llengua: SOV, permet varietat d’estructura perquè és una lengua declinada.

2. Ordre preferent de la frase: S OD OI CC V.

2.1Ordre de Circunstancials: temps, quantitat, mode, lloc.

3. Complements del nom: es col·loquen abans del nucli, és a dir, Genitiu+nom, subordinada adjectiva+nom, adjectiu+nom, etc.

4. Sintaxi dels casos:

Nominatiu: subjecte i atribut.

Acusatiu: complement directe.

Genitiu: complement del nom.

Datiu: complement indirecte.

Ablatiu: complement circunstancial.

5. Sintaxi de les subordinades

5.1 Adjectives: no s’utilitzarà relatiu. Per substituir això utilitzarem un participi que es declinarà. La seva terminació serà igual que la d’un adjectiu per tant –en.

5.2 Substantives: l’infinituy es crearà amb la terminació de –te i serà declinable segons la funció que dugui a terme.

5.3 Adverbials: com que obviarem qualsevol partícula que introdueixi la subordinada, el verb en aquest cas tendrà la terminació del ablatiu –on afegida a l’arrel.

(Les postposicions i les conjuncions en determinaran el tipus d’adverbial)

Cal dir que la partícula postpositiva anirà entre l’antecedent i el verb subordinat.

5.4 Ordre de la oració subordinada: l’estructura de la subordinada (en qualsevol tipus) serà la mateixa proposada per a l’oració, per tant, el verb marcarà el final.

6. Preguntes, tant indirectes com directes.

A les preguntes, es segurià el mateix ordre d'oració que l'explicat abans de les enunciatives. L'única marca serà l'entonació i els símbols interrogatius.

Hola a tots,

Aquí pos a la vostra disposició un enllaç del diccionari que hem creat.

https://sites.google.com/site/diccionarikotekofunis/home

Per fer-lo hem seleccionat unes consonants i unes vocals.

Les consonants les hem dividides en dos grups, aquelles en les que pot acabar una paraula (p, t, x, f, s, r, l, m, n) i unes altres en les que no pot acabar per qüestions de pronunciació (b, v, d, j, g, k, z).

Les vocals seleccionades són (a, e, i, o , u, è (e oberta com la de "tè") ò (o oberta com la de "com"), ê (e neutre com la de "res") i ü (la u francesa).

Pel que fa a l'estructura sil·làbica, hem utilitzat la combinació de

• consonant- vocal,
• consonant -vocal- consonant
• consonant- vocal-consonant-vocal.

Llavors, les nostres paraules poden esser només d'una o dues síl·labes.

Finalment, si mirau el diccionari veureu com la nostra llengua disposa d'una terminació en -en pels adjectius i en -on pels adverbis.